UN ESPAI PER ALS MÚSICS I PER TOTA LA CIUTADANIA
LAssociació de Músics de Tarragona (AMT) porta més de cinc anys reclamant poder gaudir de lús de part de lantiga fàbrica de Chartreuse de la ciutat. Daquesta manera es vol disposar dun espai per a lassocació en primer lloc, per a tots els músics (tant els tarragonins com els de fora) i, finalment, per a tota la ciutadania tarragonina.
Actualment lAMT només diposa dun petit local de lloguer, compartit amb dues associacions més, que no arriba als 12 metres quadrats, de manera que el dia que shi aplega una desena dassociats ja no shi cap. És difícil que una entitat pugui funcionar en aquestes condicions, i menys encara lluitar per la dignitat professional del músic, un objectiu que lAMT comparteix amb la Unió de Músics de Catalunya.
Però no es tracta simplement dun problema de lAMT per al seu funcionament com a entitat. El panorama dequipaments que donin suport a la creació artística a Tarragona és francament desolador. No existeixen uns locals dassaig adequats de titularitat pública (de fet, de titularitat pública no nexisteixen ni adequats ni inadequats). Encara pitjor, la manca de locals de mitjana capacitat (un aforament dunes 500 persones, aproximadament) és absoluta. A Tarragona els concerts shan de fer a laire lliure o bé en alguns petits locals privats que, amb bona voluntat, els acullen. I el problema no es limita a làmbit musical, sinó que és exactament el mateix en altres com el teatre, la dansa... Lúnic teatre en funcionament a la ciutat, el Metropol, es troba en un estat pròxim a la saturació, ja que programa pràcticament set dies a la setmana des de teatre de primer nivell a amateur, passant per música clàssica, dansa i ocasionalment cançó dautor. Fins i tot qualsevol entitat tarragonina es troba amb problemes per a trobar espais on desenvolupar una assemblea o un acte públic (presentacions, etc.). No és només lAMT, sinó tota la ciutat que necessita més equipaments culturals en general, i en concret una sala polivalent, un nou escenari. Poblacions molt menors disposen despais com el que estem reclamant.
Mentrestant, lantic edifici de la Chartreuse pateix un abandonament total des de la dècada dels 80. El deteriorament que pateix ledifici és evident, la qual cosa és més greu si es té en compte que es tracta dun espai singular, estimat a la ciutat i amb moltes possibilitats: disposa dun espai considerable, inclosos uns jardins, i es troba situada dins el nucli de la ciutat. Fins i tot el fet que estigui construit contra la roca ofereix loportunitat de crear-hi una sala amb una alta qualitat acústica.
Malgrat les promeses tant de lAjuntament com de la Generalitat que nés la propietària- de buscar una solució per aquest edifici, el cert és que els darrers anys lúnica activitat que shi ha desenvolupat a banda dun parell dexposicions- ha estat gràcies a lAMT, que hi hem organitzat les tres darreres edicions del nostre festival anual, a lagost, a més dun concert per tal de recaptar diners per a les víctimes del tsunami la primavera passada. Tots quatre han estat concerts dunes vuit hores de durada, amb una infraestructura complexa, que han demostrat la capacitat de producció de lAMT i han rebut una bona resposta de públic. A més, lAMT va presentar ja fa tres anys un projecte per a la utilització duna part de ledifici, amb una sala de concert, quatre box dassaig, un petit estudi de gravació i despatxos.
Cal insistir en què la reclamació de la Chartreuse no és egoïsta. En primer lloc perquè es demana tan sols una sisena part de ledifici, aproximadament. En segon lloc, perquè el que es pretén és crear un espai polivalent, que doni suport a tota la creació artística i cultural, no només la musical. El model serien iniciatives com la Fàbrica Espai Creatiu Heineken de València.
Recentment sha fet públic que la Generalitat instal·larà lEscola Oficial dIdiomes a la Chartreuse. Ens alegra aquesta notícia, en primer lloc perquè no tenia cap sentit mantenir labandonament de la Chartreuse, i en segon lloc perquè som perfectament conscients que lEOI porta molts anys lluitant per aconseguir un espai digne. Però també perquè estem absolutament convençuts que lEOI i lespai reclamat des de lAMT són perfectament compatibles i poden conviure dins la Chartreuse, fins i tot treballant conjuntament a diversos nivells. Una cosa està clara: la col·laboració amb altres no ens espanta. Els primers contactes que hem mantingut amb representants de la Generalitat, que shan mostrat oberts i disposats a parlar-ne, ens fan pensar que potser no estem equivocats. Tant de bo...
Actualment lAMT només diposa dun petit local de lloguer, compartit amb dues associacions més, que no arriba als 12 metres quadrats, de manera que el dia que shi aplega una desena dassociats ja no shi cap. És difícil que una entitat pugui funcionar en aquestes condicions, i menys encara lluitar per la dignitat professional del músic, un objectiu que lAMT comparteix amb la Unió de Músics de Catalunya.
Però no es tracta simplement dun problema de lAMT per al seu funcionament com a entitat. El panorama dequipaments que donin suport a la creació artística a Tarragona és francament desolador. No existeixen uns locals dassaig adequats de titularitat pública (de fet, de titularitat pública no nexisteixen ni adequats ni inadequats). Encara pitjor, la manca de locals de mitjana capacitat (un aforament dunes 500 persones, aproximadament) és absoluta. A Tarragona els concerts shan de fer a laire lliure o bé en alguns petits locals privats que, amb bona voluntat, els acullen. I el problema no es limita a làmbit musical, sinó que és exactament el mateix en altres com el teatre, la dansa... Lúnic teatre en funcionament a la ciutat, el Metropol, es troba en un estat pròxim a la saturació, ja que programa pràcticament set dies a la setmana des de teatre de primer nivell a amateur, passant per música clàssica, dansa i ocasionalment cançó dautor. Fins i tot qualsevol entitat tarragonina es troba amb problemes per a trobar espais on desenvolupar una assemblea o un acte públic (presentacions, etc.). No és només lAMT, sinó tota la ciutat que necessita més equipaments culturals en general, i en concret una sala polivalent, un nou escenari. Poblacions molt menors disposen despais com el que estem reclamant.
Mentrestant, lantic edifici de la Chartreuse pateix un abandonament total des de la dècada dels 80. El deteriorament que pateix ledifici és evident, la qual cosa és més greu si es té en compte que es tracta dun espai singular, estimat a la ciutat i amb moltes possibilitats: disposa dun espai considerable, inclosos uns jardins, i es troba situada dins el nucli de la ciutat. Fins i tot el fet que estigui construit contra la roca ofereix loportunitat de crear-hi una sala amb una alta qualitat acústica.
Malgrat les promeses tant de lAjuntament com de la Generalitat que nés la propietària- de buscar una solució per aquest edifici, el cert és que els darrers anys lúnica activitat que shi ha desenvolupat a banda dun parell dexposicions- ha estat gràcies a lAMT, que hi hem organitzat les tres darreres edicions del nostre festival anual, a lagost, a més dun concert per tal de recaptar diners per a les víctimes del tsunami la primavera passada. Tots quatre han estat concerts dunes vuit hores de durada, amb una infraestructura complexa, que han demostrat la capacitat de producció de lAMT i han rebut una bona resposta de públic. A més, lAMT va presentar ja fa tres anys un projecte per a la utilització duna part de ledifici, amb una sala de concert, quatre box dassaig, un petit estudi de gravació i despatxos.
Cal insistir en què la reclamació de la Chartreuse no és egoïsta. En primer lloc perquè es demana tan sols una sisena part de ledifici, aproximadament. En segon lloc, perquè el que es pretén és crear un espai polivalent, que doni suport a tota la creació artística i cultural, no només la musical. El model serien iniciatives com la Fàbrica Espai Creatiu Heineken de València.
Recentment sha fet públic que la Generalitat instal·larà lEscola Oficial dIdiomes a la Chartreuse. Ens alegra aquesta notícia, en primer lloc perquè no tenia cap sentit mantenir labandonament de la Chartreuse, i en segon lloc perquè som perfectament conscients que lEOI porta molts anys lluitant per aconseguir un espai digne. Però també perquè estem absolutament convençuts que lEOI i lespai reclamat des de lAMT són perfectament compatibles i poden conviure dins la Chartreuse, fins i tot treballant conjuntament a diversos nivells. Una cosa està clara: la col·laboració amb altres no ens espanta. Els primers contactes que hem mantingut amb representants de la Generalitat, que shan mostrat oberts i disposats a parlar-ne, ens fan pensar que potser no estem equivocats. Tant de bo...
0 comentarios