UN ESPAI PER ALS MÚSICS I PER TOTA LA CIUTADANIA

L’Associació de Músics de Tarragona (AMT) porta més de cinc anys reclamant poder gaudir de l’ús de part de l’antiga fàbrica de Chartreuse de la ciutat. D’aquesta manera es vol disposar d’un espai per a l’assocació en primer lloc, per a tots els músics (tant els tarragonins com els de fora) i, finalment, per a tota la ciutadania tarragonina.

Actualment l’AMT només diposa d’un petit local de lloguer, compartit amb dues associacions més, que no arriba als 12 metres quadrats, de manera que el dia que s’hi aplega una desena d’associats ja no s’hi cap. És difícil que una entitat pugui funcionar en aquestes condicions, i menys encara lluitar per la dignitat professional del músic, un objectiu que l’AMT comparteix amb la Unió de Músics de Catalunya.

Però no es tracta simplement d’un problema de l’AMT per al seu funcionament com a entitat. El panorama d’equipaments que donin suport a la creació artística a Tarragona és francament desolador. No existeixen uns locals d’assaig adequats de titularitat pública (de fet, de titularitat pública no n’existeixen ni adequats ni inadequats). Encara pitjor, la manca de locals de mitjana capacitat (un aforament d’unes 500 persones, aproximadament) és absoluta. A Tarragona els concerts s’han de fer a l’aire lliure o bé en alguns petits locals privats que, amb bona voluntat, els acullen. I el problema no es limita a l’àmbit musical, sinó que és exactament el mateix en altres com el teatre, la dansa... L’únic teatre en funcionament a la ciutat, el Metropol, es troba en un estat pròxim a la saturació, ja que programa pràcticament set dies a la setmana des de teatre de primer nivell a amateur, passant per música clàssica, dansa i ocasionalment cançó d’autor. Fins i tot qualsevol entitat tarragonina es troba amb problemes per a trobar espais on desenvolupar una assemblea o un acte públic (presentacions, etc.). No és només l’AMT, sinó tota la ciutat que necessita més equipaments culturals en general, i en concret una sala polivalent, un nou escenari. Poblacions molt menors disposen d’espais com el que estem reclamant.

Mentrestant, l’antic edifici de la Chartreuse pateix un abandonament total des de la dècada dels 80. El deteriorament que pateix l’edifici és evident, la qual cosa és més greu si es té en compte que es tracta d’un espai singular, estimat a la ciutat i amb moltes possibilitats: disposa d’un espai considerable, inclosos uns jardins, i es troba situada dins el nucli de la ciutat. Fins i tot el fet que estigui construit contra la roca ofereix l’oportunitat de crear-hi una sala amb una alta qualitat acústica.

Malgrat les promeses tant de l’Ajuntament com de la Generalitat –que n’és la propietària- de buscar una solució per aquest edifici, el cert és que els darrers anys l’única activitat que s’hi ha desenvolupat –a banda d’un parell d’exposicions- ha estat gràcies a l’AMT, que hi hem organitzat les tres darreres edicions del nostre festival anual, a l’agost, a més d’un concert per tal de recaptar diners per a les víctimes del tsunami la primavera passada. Tots quatre han estat concerts d’unes vuit hores de durada, amb una infraestructura complexa, que han demostrat la capacitat de producció de l’AMT i han rebut una bona resposta de públic. A més, l’AMT va presentar ja fa tres anys un projecte per a la utilització d’una part de l’edifici, amb una sala de concert, quatre “box” d’assaig, un petit estudi de gravació i despatxos.

Cal insistir en què la reclamació de la Chartreuse no és egoïsta. En primer lloc perquè es demana tan sols una sisena part de l’edifici, aproximadament. En segon lloc, perquè el que es pretén és crear un espai polivalent, que doni suport a tota la creació artística i cultural, no només la musical. El model serien iniciatives com la Fàbrica Espai Creatiu Heineken de València.

Recentment s’ha fet públic que la Generalitat instal·larà l’Escola Oficial d’Idiomes a la Chartreuse. Ens alegra aquesta notícia, en primer lloc perquè no tenia cap sentit mantenir l’abandonament de la Chartreuse, i en segon lloc perquè som perfectament conscients que l’EOI porta molts anys lluitant per aconseguir un espai digne. Però també perquè estem absolutament convençuts que l’EOI i l’espai reclamat des de l’AMT són perfectament compatibles i poden conviure dins la Chartreuse, fins i tot treballant conjuntament a diversos nivells. Una cosa està clara: la col·laboració amb altres no ens espanta. Els primers contactes que hem mantingut amb representants de la Generalitat, que s’han mostrat oberts i disposats a parlar-ne, ens fan pensar que potser no estem equivocats. Tant de bo...