Guille en New Orleans

El viaje de un compañero de la AMT desde Nueva Orleans...
Bé, això va literalment sobre rodes. Aquest matí he
pillat la bici i m’he dedicat a anar amunt i avall per
la ciutat, la qual cosa m’ha permés començar a veure
efectes del Katrina. Pujant per Canal Street, que és
una de les avingudes principals, molts dels comerços i
vivendes encara estan abandonats, i d’altres anuncien
que pròximament tornaran a obrir. També hi ha força
cases que estan marcades a la façana amb una creu de
color, que vol dir que l’exèrcit les va escorcollar
després de l’huracà per comprovar si hi quedava algú.
En alguns casos, al costat de la marca hi fica "un
gat" o "un gos", que és l’únic que hi van trobar. He
fotut una bona pedalada, més tenint en compte que ara
feia anys que no tocava la bici. De manera que,
satisfet de mi mateix, m’he fotut per dinar un red
beans and rice que hi havia per parar un tren.
Després he tornat cap a casa, m’he fotut un bany (no
me siento las piernas) i he descansat una estoneta. A
la tarda he fet un tomb i he entrat en un parell de
botigues de discos... Bé, no cal que us avorreixi amb
els detalls.
Al vespre hem sortit a fer un parell d’encàrrecs amb
el tal David. El tio està agobiadíssim perquè ha de
decidir si es queda aquí, si se’n va a Harvard o si
se’n va a Charlottsville (que és una ciutat bufoneta
per la que vaig passar fa un parell d’anys, plena
d’universitàries rosses) on l’espera en candeletes la
seva exnòvia. A més, té un rollete amb una tia d’aquí
que ara mateix ha tornat amb l’exnòvio i son pare està
xungo. O sigui que el tio no s’entera de res. Això sí,
m’ha portat (després de moltes voltes inútils) a un
restaurant xino on he sopat de collons. Que no és poca
cosa.
Us envio un parell de fotos. En una surto jo davant la
catedral, i l’altre és rollo desastre natural, pq
veieu que això va en sèrio i no m’ho invento.
Apa, doncs!