ACUERDO DEL CASTELL DE SANT BOI
Acord del Castell de Sant Boi
Per un Consell de les Arts de Catalunya amb poders executius
Preàmbul
El model dadministració dels afers culturals està esgotat. Així ho ha entès el Govern tripartit de Catalunya sorgit de les eleccions al Parlament, que inclou com a prioritat, en el seu programa de govern, la creació dun Consell de les Arts i de la Cultura, i que ha anomenat a Josep Maria Bricall comissionat per a la redacció dun estudi en el qual es basarà la futura Llei del Consell de les Arts i de la Cultura.
Els creadors i agents culturals de Catalunya volem un model radicalment nou de gestió i administració dels recursos públics per a la cultura del segle XXI: un Consell de les Arts amb capacitat decisòria, inspirat en les millors experiències dels Arts Councils anglosaxons i organismes semblants de països del nostre entorn, que transfereixen les decisions als experts professionals, segons els principis de transparència, rigor, servei públic i interès general.
En la nostra societat, lEstat social és el garant de la democràcia entesa com a respecte de las llibertats no només polítiques sinó també econòmiques de la ciutadania, tot subordinant linterès privat a linterès general. Mitjançant el finançament públic, lEstat social garanteix a les arts un àmbit fora de les lleis del mercat, alhora que ajuda a fer possible una indústria cultural.
Però lEstat de benestar, fruit dun pacte entre las classes socials dOccident en el context de la Guerra Freda, ha entrat en crisi i el repte es inventar una política social de nou encuny. Només si comptem amb ciutadans responsables, lliures de les dependències que van teixir les institucions del precedent Estat de benestar, podrem elaborar una nova política social
Els models inspirats en el Ministeri de Cultura francès dissenyat per Malraux el 1959 ja no sadapten a la situació contemporània. És el moment de traspassar a la societat ladministració de la cultura. Sha de fer amb prou cura per no caure en el mercantilisme ni en transposicions irreflexives o idealitzades daquelles fórmules anglosaxones que no sadiguin amb la nostra tradició i mentalitat llatines.
Al nostre país, la primera política cultural de la democràcia tenia com a objectiu laccés universal al servei públic però es va desaprofitar aquest impuls en negligir-ne la qualitat. Una vegada erigits els grans aparadors monumentals (museus, teatres, auditoris ), cal entrar en una nova etapa on es basteixin unes estructures operatives més flexibles, orientades als projectes creatius, a lexcepció cultural i a la recepció social de la cultura.
En les societats avançades, les arts i la cultura són un bé social i econòmic de primer ordre. Però per a contribuir al progrés social és necessari que no quedin sotmeses als poders polítics i econòmics; cal garantir-ne lautonomia. El model dArts Council va néixer el 1945 a Anglaterra sota el principi darms length: mantenir la cultura a distància dels polítics. El Consell de les Arts ha de garantir aquesta autonomia. Les actuals polítiques culturals les defineix lAdministració segons els criteris del partit polític que ostenta el poder en cada moment, la qual cosa ha comportat dirigisme i polítiques a curt termini.
A ligual que la Universitat o els mitjans de comunicació públics, la cultura no pot estar sotmesa a aquesta dinàmica partidista. És necessària una nova fórmula de gestionar la política cultural sense ingerències, que es projecti a llarg termini amb estabilitat i coherència, tot mantenint la direcció de les institucions culturals o les grans línies de la política cultural al marge de les contingències de la política de partits i les utilitzacions arbitràries de lAdministració.
El Consell de les Arts de Catalunya ha de suposar un gir en el que han estat les polítiques de participació. Expressa la voluntat política de retornar el protagonisme a la societat i és una eina bàsica daprofundiment de la democràcia, en un nou model cultural en que la societat civil, representada pels membres del consell, participarà en la presa de decisions polítiques.
Fins ara, els actors culturals només han aportat a lAdministració un assessorament mitjançant comissions i estudis, que al cap i a la fi shan reflectit de manera insuficient en lacció política.
El Consell de les Arts suposa un nou model participatiu, que trasllada la definició i execució de la política cultural de la Generalitat als diversos agents dels sectors culturals. És una aposta que es pot fer amb confiança perquè és coherent amb la rica tradició associativa de Catalunya, un país on la iniciativa particular civil ha generat, fins fa ben poc i a diferència de la resta dEspanya, més infrastructures culturals que no pas lestatal.
El Consell de les Arts de Catalunya es basa en la transparència. Els membres del Consell, personalitats del món de la cultura de reconeguda vàlua, han de garantir lexcel·lència i qualitat de la activitat que ha de merèixer el suport públic. Lavaluació constant i transparent dels professionals acaba amb la discrecionalitat partidista i el clientelisme polític. Gràcies a les experiències internacionals prèvies, sabem que es poden implementar un ventall de mecanismes que evitin lendogàmia, el tripijoc, el corporativisme i lamiguisme, i vetllin pel acompliment rigorós dels programes.
La proposta de la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts a Catalunya
El Consell de les Arts de Catalunya que proposa la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts no es limitarà a una funció assessora de les polítiques del Departament, ni a influir en les directrius en matèria de cultura ni a emetren recomanacions i informes. No ha de ser un òrgan consultiu més, sinó que ha de tenir capacitat operativa pròpia i responsabilitats executives, la qual cosa comportarà la desaparició dorganismes de la Generalitat.
La Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts de Catalunya fa la següent proposta:
1. El Consell de les Arts de Catalunya disposarà de plens poders i autonomia per determinar les seves pròpies polítiques, les seves pròpies prioritats i els pressupostos dels seus programes i les seves activitats.
2. Estarà format per persones expertes, professionals, representatives i independents, reconegudes per les seves creacions o el seu servei en el camp de les arts, la cultura i les ciències humanes, escollides pel Parlament de Catalunya a proposta dels interlocutors socials i les entitats i organitzacions representatives dels diferents sectors de la creació.
3. Estarà integrat per catorze persones, una de les quals serà nomenada director/a per el President de la Generalitat de Catalunya. Actuarà com a interlocutor i portaveu del Consell de les Arts i tindrà un vot de qualitat per dirimir en cas dempat.
4. Set dels seus membres ostentaran la representació dels diferents àmbits de la creació. Seran escollits per acord del Parlament de Catalunya a partir duna terna de candidats que presentarà cada sector de la creació. Els àmbits de la creació inclosos al Consell de les Arts seran:
- Arquitectura i disseny
- Arts Escèniques (teatre i circ)
- Arts Visuals
- Cinema i audiovisual
- Dansa
- Escriptura i llibre
- Música
Cadascun dels set sectors de la creació, de manera articulada o, en cas de desacord, per iniciativa de cadascuna de les seves associacions, entitats o organitzacions representatives, presentarà fins a tres candidats/es davant el Parlament de Catalunya.
5. Els altres set membres del Consell de les Arts seran escollits per el Parlament de Catalunya atenent a lequilibri territorial, la transversalitat a les arts, el pensament humanístic i científic, els ensenyaments artístics, etc. Els moviments socials i les organitzacions i entitats culturals podran presentar candidats/tes davant el Parlament de Catalunya. La representativitat del Consell de les Arts es combina així no només amb la dels actors culturals sinó també amb la dels destinataris de les seves realitzacions.
6. La composició del Consell de les Arts es renovarà cada quatre anys i al mig de cada legislatura. Aquesta periodicitat deslligada dels processos electorals serà un antídot contra el dirigisme polític. Els seus integrants shi dedicaran de forma exclusiva i estaran degudament remunerats. Durant el seu mandat no podran optar a cap mena de suport financer per a la seva activitat habitual ni participar en cap activitat promoguda, finançada o cofinançada pel Consell de les Arts.
7. El Consell de les Arts de Catalunya crearà, sota la seva autoritat, set Consells Sectorials de caràcter assessor, formats per persones escollides per les organitzacions representatives de cada sector. El Consell Sectorial orientarà al Consell de les Arts, sobre la política del seu sector creatiu, informarà i generarà documentació i recomanacions relatives al seu sector.
8. El Consell de les Arts es sotmetrà, en tot moment, a lautoritat del Parlament de Catalunya que celebrarà un debat anual sobre lestat de la cultura en el qual avaluarà els resultats i la seva gestió.
9. El futur Consell de les Arts tindrà competències executives sobre els àmbits de la creació artística i bona part de la política cultural que fins avui ha gestionat el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
10. El futur Departament de Cultura, que podria quedar adscrit al dEnsenyament, mantindria les competències sobre arxius, arqueologia o patrimoni històric (tret del MNAC i museus dart), biblioteques, suport als mitjans de comunicació, cultura popular i política lingüística.
11. La nova institució rebrà el nom de Consell de les Arts de Catalunya. Es descarta, ateses les seves competències (punt 9 i 10), el nom de Consell de les Arts i la Cultura.
El Consell de les Arts de Catalunya és un primer pas. Aquest nou model de gestió sha destendre als altres nivells de la Administració pública: el central i el municipal, sense limitar-se al marc competencial de la Generalitat de Catalunya.
Aquest acord sadreça a tots els professionals de la cultura, als quals convidem a adherir-shi; als interlocutors socials (moviments, sindicats, organitzacions, entitats etc.); i a les formacions polítiques de Catalunya, a les quals emplacem a prendre una posició pública davant la proposta destabliment dun Consell de les Arts amb atribucions executives. A tots els convidem a dialogar i treballar plegats per a aconseguir un ampli acord cívic sobre aquest nou model de gestió de la cultura.
Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts
Castell de Sant Boi de Llobregat, 11 de juny de 2004
Relació dassociacions i entitats adherides a 20 de desembre de 2004
Associació dArtistes Visuals de Catalunya (AAVC)
Associació Professional dIl·lustradors de Catalunya (APIC)
Associació de Fotògrafs Professionals (AFP)
Associació Catalana de Crítics dArt (ACCA)
Art Barcelona (Associació de Galeries dArt)
Foment de les Arts Decoratives (FAD)
Federació de Professionals de les Arts Escèniques, la Música i el Cinema de Catalunya, que agrupa a:
Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)
Associació d'Escenògrafs de Catalunya (AdEC)
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana - Secció Teatre.
Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya. (APDC)
Col·legi Professional de Directors de Cinema de Catalunya
Federació Unió de Músics de Catalunya
Federació Unió de Músics de Catalunya, que agrupa a:
Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM)
Associació de Cantants i Intèrprets professionals en llengua catalana (ACIC)
Associació Catalana dIntèrprets de Música Clàssica (ACIMC)
Associació Catalana de Compositors (ACC)
Associació de Músics de Tarragona (AMT)
Associació Musicat
Associació de Professionals del Circ de Catalunya
Associació de Teatre per a Tots els Públics (TTP)
Fundació Xarxa dEspectacle Infantil i Juvenil
Associació dEmpreses de Teatre a Catalunya (ADETCA)
Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya (CIATRE)
Associació de Productors-Editors Discogràfics i Videogràfics de Catalunya
Associació de Productors de Cinema i Televisió de Catalunya
Per un Consell de les Arts de Catalunya amb poders executius
Preàmbul
El model dadministració dels afers culturals està esgotat. Així ho ha entès el Govern tripartit de Catalunya sorgit de les eleccions al Parlament, que inclou com a prioritat, en el seu programa de govern, la creació dun Consell de les Arts i de la Cultura, i que ha anomenat a Josep Maria Bricall comissionat per a la redacció dun estudi en el qual es basarà la futura Llei del Consell de les Arts i de la Cultura.
Els creadors i agents culturals de Catalunya volem un model radicalment nou de gestió i administració dels recursos públics per a la cultura del segle XXI: un Consell de les Arts amb capacitat decisòria, inspirat en les millors experiències dels Arts Councils anglosaxons i organismes semblants de països del nostre entorn, que transfereixen les decisions als experts professionals, segons els principis de transparència, rigor, servei públic i interès general.
En la nostra societat, lEstat social és el garant de la democràcia entesa com a respecte de las llibertats no només polítiques sinó també econòmiques de la ciutadania, tot subordinant linterès privat a linterès general. Mitjançant el finançament públic, lEstat social garanteix a les arts un àmbit fora de les lleis del mercat, alhora que ajuda a fer possible una indústria cultural.
Però lEstat de benestar, fruit dun pacte entre las classes socials dOccident en el context de la Guerra Freda, ha entrat en crisi i el repte es inventar una política social de nou encuny. Només si comptem amb ciutadans responsables, lliures de les dependències que van teixir les institucions del precedent Estat de benestar, podrem elaborar una nova política social
Els models inspirats en el Ministeri de Cultura francès dissenyat per Malraux el 1959 ja no sadapten a la situació contemporània. És el moment de traspassar a la societat ladministració de la cultura. Sha de fer amb prou cura per no caure en el mercantilisme ni en transposicions irreflexives o idealitzades daquelles fórmules anglosaxones que no sadiguin amb la nostra tradició i mentalitat llatines.
Al nostre país, la primera política cultural de la democràcia tenia com a objectiu laccés universal al servei públic però es va desaprofitar aquest impuls en negligir-ne la qualitat. Una vegada erigits els grans aparadors monumentals (museus, teatres, auditoris ), cal entrar en una nova etapa on es basteixin unes estructures operatives més flexibles, orientades als projectes creatius, a lexcepció cultural i a la recepció social de la cultura.
En les societats avançades, les arts i la cultura són un bé social i econòmic de primer ordre. Però per a contribuir al progrés social és necessari que no quedin sotmeses als poders polítics i econòmics; cal garantir-ne lautonomia. El model dArts Council va néixer el 1945 a Anglaterra sota el principi darms length: mantenir la cultura a distància dels polítics. El Consell de les Arts ha de garantir aquesta autonomia. Les actuals polítiques culturals les defineix lAdministració segons els criteris del partit polític que ostenta el poder en cada moment, la qual cosa ha comportat dirigisme i polítiques a curt termini.
A ligual que la Universitat o els mitjans de comunicació públics, la cultura no pot estar sotmesa a aquesta dinàmica partidista. És necessària una nova fórmula de gestionar la política cultural sense ingerències, que es projecti a llarg termini amb estabilitat i coherència, tot mantenint la direcció de les institucions culturals o les grans línies de la política cultural al marge de les contingències de la política de partits i les utilitzacions arbitràries de lAdministració.
El Consell de les Arts de Catalunya ha de suposar un gir en el que han estat les polítiques de participació. Expressa la voluntat política de retornar el protagonisme a la societat i és una eina bàsica daprofundiment de la democràcia, en un nou model cultural en que la societat civil, representada pels membres del consell, participarà en la presa de decisions polítiques.
Fins ara, els actors culturals només han aportat a lAdministració un assessorament mitjançant comissions i estudis, que al cap i a la fi shan reflectit de manera insuficient en lacció política.
El Consell de les Arts suposa un nou model participatiu, que trasllada la definició i execució de la política cultural de la Generalitat als diversos agents dels sectors culturals. És una aposta que es pot fer amb confiança perquè és coherent amb la rica tradició associativa de Catalunya, un país on la iniciativa particular civil ha generat, fins fa ben poc i a diferència de la resta dEspanya, més infrastructures culturals que no pas lestatal.
El Consell de les Arts de Catalunya es basa en la transparència. Els membres del Consell, personalitats del món de la cultura de reconeguda vàlua, han de garantir lexcel·lència i qualitat de la activitat que ha de merèixer el suport públic. Lavaluació constant i transparent dels professionals acaba amb la discrecionalitat partidista i el clientelisme polític. Gràcies a les experiències internacionals prèvies, sabem que es poden implementar un ventall de mecanismes que evitin lendogàmia, el tripijoc, el corporativisme i lamiguisme, i vetllin pel acompliment rigorós dels programes.
La proposta de la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts a Catalunya
El Consell de les Arts de Catalunya que proposa la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts no es limitarà a una funció assessora de les polítiques del Departament, ni a influir en les directrius en matèria de cultura ni a emetren recomanacions i informes. No ha de ser un òrgan consultiu més, sinó que ha de tenir capacitat operativa pròpia i responsabilitats executives, la qual cosa comportarà la desaparició dorganismes de la Generalitat.
La Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts de Catalunya fa la següent proposta:
1. El Consell de les Arts de Catalunya disposarà de plens poders i autonomia per determinar les seves pròpies polítiques, les seves pròpies prioritats i els pressupostos dels seus programes i les seves activitats.
2. Estarà format per persones expertes, professionals, representatives i independents, reconegudes per les seves creacions o el seu servei en el camp de les arts, la cultura i les ciències humanes, escollides pel Parlament de Catalunya a proposta dels interlocutors socials i les entitats i organitzacions representatives dels diferents sectors de la creació.
3. Estarà integrat per catorze persones, una de les quals serà nomenada director/a per el President de la Generalitat de Catalunya. Actuarà com a interlocutor i portaveu del Consell de les Arts i tindrà un vot de qualitat per dirimir en cas dempat.
4. Set dels seus membres ostentaran la representació dels diferents àmbits de la creació. Seran escollits per acord del Parlament de Catalunya a partir duna terna de candidats que presentarà cada sector de la creació. Els àmbits de la creació inclosos al Consell de les Arts seran:
- Arquitectura i disseny
- Arts Escèniques (teatre i circ)
- Arts Visuals
- Cinema i audiovisual
- Dansa
- Escriptura i llibre
- Música
Cadascun dels set sectors de la creació, de manera articulada o, en cas de desacord, per iniciativa de cadascuna de les seves associacions, entitats o organitzacions representatives, presentarà fins a tres candidats/es davant el Parlament de Catalunya.
5. Els altres set membres del Consell de les Arts seran escollits per el Parlament de Catalunya atenent a lequilibri territorial, la transversalitat a les arts, el pensament humanístic i científic, els ensenyaments artístics, etc. Els moviments socials i les organitzacions i entitats culturals podran presentar candidats/tes davant el Parlament de Catalunya. La representativitat del Consell de les Arts es combina així no només amb la dels actors culturals sinó també amb la dels destinataris de les seves realitzacions.
6. La composició del Consell de les Arts es renovarà cada quatre anys i al mig de cada legislatura. Aquesta periodicitat deslligada dels processos electorals serà un antídot contra el dirigisme polític. Els seus integrants shi dedicaran de forma exclusiva i estaran degudament remunerats. Durant el seu mandat no podran optar a cap mena de suport financer per a la seva activitat habitual ni participar en cap activitat promoguda, finançada o cofinançada pel Consell de les Arts.
7. El Consell de les Arts de Catalunya crearà, sota la seva autoritat, set Consells Sectorials de caràcter assessor, formats per persones escollides per les organitzacions representatives de cada sector. El Consell Sectorial orientarà al Consell de les Arts, sobre la política del seu sector creatiu, informarà i generarà documentació i recomanacions relatives al seu sector.
8. El Consell de les Arts es sotmetrà, en tot moment, a lautoritat del Parlament de Catalunya que celebrarà un debat anual sobre lestat de la cultura en el qual avaluarà els resultats i la seva gestió.
9. El futur Consell de les Arts tindrà competències executives sobre els àmbits de la creació artística i bona part de la política cultural que fins avui ha gestionat el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
10. El futur Departament de Cultura, que podria quedar adscrit al dEnsenyament, mantindria les competències sobre arxius, arqueologia o patrimoni històric (tret del MNAC i museus dart), biblioteques, suport als mitjans de comunicació, cultura popular i política lingüística.
11. La nova institució rebrà el nom de Consell de les Arts de Catalunya. Es descarta, ateses les seves competències (punt 9 i 10), el nom de Consell de les Arts i la Cultura.
El Consell de les Arts de Catalunya és un primer pas. Aquest nou model de gestió sha destendre als altres nivells de la Administració pública: el central i el municipal, sense limitar-se al marc competencial de la Generalitat de Catalunya.
Aquest acord sadreça a tots els professionals de la cultura, als quals convidem a adherir-shi; als interlocutors socials (moviments, sindicats, organitzacions, entitats etc.); i a les formacions polítiques de Catalunya, a les quals emplacem a prendre una posició pública davant la proposta destabliment dun Consell de les Arts amb atribucions executives. A tots els convidem a dialogar i treballar plegats per a aconseguir un ampli acord cívic sobre aquest nou model de gestió de la cultura.
Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts
Castell de Sant Boi de Llobregat, 11 de juny de 2004
Relació dassociacions i entitats adherides a 20 de desembre de 2004
Associació dArtistes Visuals de Catalunya (AAVC)
Associació Professional dIl·lustradors de Catalunya (APIC)
Associació de Fotògrafs Professionals (AFP)
Associació Catalana de Crítics dArt (ACCA)
Art Barcelona (Associació de Galeries dArt)
Foment de les Arts Decoratives (FAD)
Federació de Professionals de les Arts Escèniques, la Música i el Cinema de Catalunya, que agrupa a:
Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)
Associació d'Escenògrafs de Catalunya (AdEC)
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana - Secció Teatre.
Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya. (APDC)
Col·legi Professional de Directors de Cinema de Catalunya
Federació Unió de Músics de Catalunya
Federació Unió de Músics de Catalunya, que agrupa a:
Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM)
Associació de Cantants i Intèrprets professionals en llengua catalana (ACIC)
Associació Catalana dIntèrprets de Música Clàssica (ACIMC)
Associació Catalana de Compositors (ACC)
Associació de Músics de Tarragona (AMT)
Associació Musicat
Associació de Professionals del Circ de Catalunya
Associació de Teatre per a Tots els Públics (TTP)
Fundació Xarxa dEspectacle Infantil i Juvenil
Associació dEmpreses de Teatre a Catalunya (ADETCA)
Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya (CIATRE)
Associació de Productors-Editors Discogràfics i Videogràfics de Catalunya
Associació de Productors de Cinema i Televisió de Catalunya
0 comentarios