LEYENDA ÁRABE
Diu una llegenda àrab que dos amics que ja més que amics eren com germans, viatjaven junts pel desert i en un punt determinat del viatge van discutir i un va bufetejar l'altre.
L'altre ofès, sense dir un mot, va escriure a la sorra: "Avui el meu AMIC m'ha bufetejat".
Van seguir el camí en silenci i arribaren a un oasi on decidiren parar. El qui havia rebut la bufetada va caure a l'aigua i es va començar a ofegar.
El seu amic no so va pensar dues vegades i tot i arriscant la seva propia vida, el va poder salvar.
Quan es va refer, va agafar una navalla i va gravar en una pedra: "Avui, el meu millor AMIC m'ha salvat la vida". Intrigat, l'amic li va preguntar: "Per què després de fer-te mal, vas escriure a la sorra i ara escrius en una pedra?".
Somrient, l'altre va respondre:
"Quan un gran AMIC ofèn, ho hem d'escriure a la sorra, perquè el vent de l'oblit i el perdó s'encarreguin d'esborrar-ho; contràriament, quan de l'AMIC rebem un gran do, ho hem de gravar a la pedra de la memòria del cor, on cap vent del món podrà esborrar-ho".
L'altre ofès, sense dir un mot, va escriure a la sorra: "Avui el meu AMIC m'ha bufetejat".
Van seguir el camí en silenci i arribaren a un oasi on decidiren parar. El qui havia rebut la bufetada va caure a l'aigua i es va començar a ofegar.
El seu amic no so va pensar dues vegades i tot i arriscant la seva propia vida, el va poder salvar.
Quan es va refer, va agafar una navalla i va gravar en una pedra: "Avui, el meu millor AMIC m'ha salvat la vida". Intrigat, l'amic li va preguntar: "Per què després de fer-te mal, vas escriure a la sorra i ara escrius en una pedra?".
Somrient, l'altre va respondre:
"Quan un gran AMIC ofèn, ho hem d'escriure a la sorra, perquè el vent de l'oblit i el perdó s'encarreguin d'esborrar-ho; contràriament, quan de l'AMIC rebem un gran do, ho hem de gravar a la pedra de la memòria del cor, on cap vent del món podrà esborrar-ho".
0 comentarios